Espectre bactericida: difenoconazol > tebuconazol > propiconazol > flusilazol > epoxiconazol

Sistemàtic: flusilazol ≥ propiconazol > epoxiconazol ≥ tebuconazol > difenoconazol

Difenoconazol: un fungicida d'ampli espectre amb efectes protectors i terapèutics, i té bons efectes sobre l'antracnosi, la podridura blanca, la taca de les fulles, l'oïdi i l'òxid.

Tebuconazol: un fungicida d'ampli espectre amb tres funcions de protecció, tractament i eradicació.Té un ampli espectre bactericida i un efecte durador.L'efecte d'eradicació és fort, l'esterilització és ràpida i el rendiment dels cultius de cereals és més evident.És millor dirigir-se principalment a taques (taca de fulla, taca marró, etc.).

Propiconazol: fungicida d'ampli espectre, amb efectes protectors i terapèutics, amb propietats sistèmiques.S'utilitza principalment per al control de les taques foliars dels plàtans, i s'aplica sobretot en les primeres etapes de la malaltia.L'efecte és ràpid i violent

Epoxiconazol: un fungicida d'ampli espectre amb efectes protectors i terapèutics.S'utilitza més als arbres fruiters del camp i del sud, i és millor per a l'òxid i la malaltia de les taques de les fulles de cereals i fesols.

Flusilazol: el fungicida més actiu, amb efectes especials sobre la crosta

Seguretat: Difenoconazol > Tebuconazol > Flusilazol > Propiconazol > Exiconazol

Difenoconazol: el difenoconazol no s'ha de barrejar amb preparats de coure, en cas contrari reduirà l'eficàcia.

Tebuconazol: a dosis altes, té un efecte inhibidor evident sobre el creixement de les plantes.S'ha d'utilitzar amb precaució en el període d'expansió del fruit, i s'ha d'evitar períodes sensibles com el període de floració i el període de fruita jove dels cultius per evitar la fitotoxicitat.

Propiconazol: és inestable a alta temperatura i el període d'efecte residual és d'aproximadament 1 mes.També pot causar fitotoxicitat a alguns cultius de dicotilèdons i varietats individuals de raïm i poma.Els símptomes fitotòxics habituals de la fumigació foliar de propiconazol són: teixit jove endurit, trencadís, fàcil de trencar, fulles engrossides, fulles enfosquides, creixement estancat de les plantes (generalment no provoca aturada del creixement), nanisme, necrosi dels teixits, clorosi, perforació, etc. El tractament de llavors retardarà els cotilèdons.

Epoxiconazol: Té una bona activitat sistèmica i residual.Fixeu-vos en la dosi i el clima quan l'utilitzeu, en cas contrari és propens a la fitotoxicitat.Pot causar fitotoxicitat als melons i les verdures.En el tomàquet, donarà lloc a flors de brot superior i fruits tendres.La deshidratació, que s'utilitza generalment per promoure l'arròs, el blat, els plàtans i les pomes, també es pot utilitzar després de l'envasat.

Flusilazol: té una forta conductivitat sistèmica, permeabilitat i capacitat de fumigació.El flusilazol dura molt de temps i és propens a la toxicitat acumulada.Es recomana utilitzar-lo a intervals de més de 10 dies.

Acció ràpida: flusilazol > propiconazol > epoxiconazol > tebuconazol > difenoconazol.

Contrast inhibidor del creixement de les plantes

Els fungicides triazol poden inhibir la síntesi de giberel·lines a les plantes, donant lloc a un creixement lent de la part superior de les plantes i entrenusos escurçats.

Força inhibidora: Epoxiconazol > Flusilazol > Propiconazol > Diniconazol > Triazolona > Tebuconazol > Miclobutanil > Penconazol > Difenoconazol > Tetrafluconazol

Comparació d'efectes sobre l'antracnosi: difenoconazol > propiconazol > flusilazol > miconazol > diconazol > epoxiconazol > penconazol > tetrafluconazol > triazolona

Comparació d'efectes sobre la taca foliar: epoxiconazol > propiconazol > fenconazol > difenoconazol > tebuconazol > miclobutanil